Monuments de Carcaixent: el Palau de la "Marqueseta"

0 comentarios
Fou construït cap al 1780, i reformat l'any 1850. L'edifici consta de planta baixa, planta noble i cambra. Encara que és notable la composició arquitectònica de tota la construcció, l'element que més hi destaca és la decoració interior, ja que té una mostra molt important de rajoles ceràmiques del segle XVIII, i, d'una manera especial, una magnifica cuina decorada amb retaules ceràmics. A la planta noble, hi ha frescos decoratius en parets i sostres. Després d'haver sigut rehabilitat recentment, va ser inaugurat pel gener de 1993 com a dependències municipals.
És famós apart de per ser un monument del poble pels aconteciments allí passats per la filla de Vicent Talens , primer marqués de la Calçada, i Antònia Mezquita i Cebrián, Maria Antònia , nasqué a Carcaixent el 9 de gener de 1783.

El 13 de juny 1813 a  la guerra de la Independència la Vila era presa i ocupada pels francesos manats pel general francés Jean Isidore Harispe, que va manar el degollament de tota la població. És en aquest moment quant ocorregué el fet protagonitzat per la nostra heroïna, que ablaní el cor del general i, la degolla restà en saqueig. Tenia aleshores trenta anys.

Amb el llegat atorgat per  ella —valuat en més de 12.700 rals— es va finalitzar le decoració de la capella de la Mare de Déu d’Aigües Vives. També va fer donació a la nostra Patrona d’un mantell, que era dut als malalts i vint-i-quatre arracades de perles fines.



Font: http://antoniosabatermira.globered.com/categoria.asp?idcat=164

Font: Taller de Empleo Ribera del Xúquer

Monuments de Carcaixent: el conservatori Mestre Vert

0 comentarios
El conservatori professional "Mestre Vert".

Edifici d'autor desconegut, el seu mecenes va ser Martí Boscà, que planteja una construcció representativa, tant per l'estructura com pel destí com a hospital, dels ideals il·lustrats del segle XVIII; la preocupació social s'hi unix a l'ordre rigorós, absència de superflus ornaments i referèrencia al llenguatge clàssic. La part de l'edifici construïda en 1735, corresponent al quadrant recaient als carrers Joanot Martorell i Boscà, pareix correspondre a un projecte més ampli, amb un gran pati central d'orde toscà, articulat en tres altures manifestades en la gradació de buits de fatxada, l'únic èmfasi decoratiu se centra en la concisa portada de pedra recarcada amb balcó corregut. En una fase posterior, cap a 1770, s'hi va afegir el cos que va de la porta principal a l'altre cantó, amb distribució idèntica de les plantes i que acaben en un xicotet xamfrà, innovador per a la seua època , que exhibix un elegant mirador sobremuntat per fornícula classicista. 
A mitjan segle XIX es va construir el que  va ser l' ultima intervenció històrica, a més de l'actual escala, la capella en el pati en un cos clarament diferenciat perpendicular a la fatxada. 
Va funcionar com a hospital municipal fins a la seua rehabilitació per a nova ser del "Conservatori Professional Mestre Vert", segon el projecte de 1983 de l'arquitecte José Manuel Sanjuan, finalitzat per José Simó Cantos. Per a adequar-lo a ús docent, l'edifici antic ha patit remodelacions en l'interior, la més rellavant de les quals ha sigut la recuperació de la cambra, per la qual cosa s'ha construït un corredor interior al voltant del claustre, de forma que el pati ha guanyat així una galeria més seguint el disseny de les primitives. Ha sigut necessària la construcció d'un edifici nou per a albergar grans aules i instal·lacions. En la connexió d'ambdós s'ha optat per una solució moderna: un gran mur de vidre que servix d'espill a les antigues construccions sense ignorar-les. Recentment s'ha acabat la part nova i s'ha dotat el centre de noves aules, sala de professors, biblioteca,etc. S'ha culminat esta obra amb la instal·lació d'un ascensor justament en la uniò d'ambdód constraccions( l'antiga i la moderna).







Font: carcaixentantic.blogspot.com


Les fonts per a la història de Carcaixent: els arxius.

0 comentarios
El passat dia 30 d'abril visitarem els arxius ubicats a Carcaixent: l'arxiu municipal i el parroquial de l'esglèsia de l'Asumpció.
Per a conèixer l'arxiu municipal, situat a l'Ajuntament, recurrirem a les explicacions de l'arxivera municipal Mª Creu Trujillo. Ella ens mostrà els continguts, el funcionament i l'organització dels fondos documentals existents a aquest arxiu. La documentació antiga és poc important donat que l'arxiu va ser cremat en una revolta popular a començament del segle XX, cocretament en 1911; també es va perdre documentació durant la pantanà de 1982.
Entre els fondos existents podem distinguir els referits a demografia (ens mostraren censos de població de 1924 i un altre de 2006), diversos llibres de comptabilitat, d'urbanisme, etc. També ens explicà que l'arxiu conté fons audiovisuals i ens mostrà fotografies de la pantanà de 1982 i del antic trenet  Carcaixent-Dènia.

Visita a l'Arxiu Municipal de Carcaixent.


continuació visitarem l'arxiu parroquia de l'església de La Assumpció. El seu arxiver, Barnardo Darás, ens va servir de guia i ens va fer una profona explicació del seu contingut. L'arxiu posseeix documentació des del segle XVI, amb un fons abundant de demografia, llibres litúrgics, racionals, etc. També cal destacar el xicotet museu que es troba en les instal·lacions del mateix arxiu i que compta amb objectes religiosos, vestimentes i algun quadre. Les instal·lacions compten a una sala per a invetsigadors i l'arxiu es troba prou ben organitzat i catalogat gràcies, en gran part, a l'esforç de Bernardo Darás.



Visita a l'arxiu parroquial de l'església de La Assumpció.




Introducció a la història de Carcaixent

0 comentarios
Este breve documental aporta una visión general de la historia de Carcaixent. Hay muchos saltos cronológicos pero puede servir para introducirnos en las principales constantes de la evolución histórica carcaixentina.

video

La població de Carcaixent: la seua estructura.

0 comentarios
Aquesta piràmide d'edats ens informa de l'estructura de la població de Carcaixent en 2011. Com sabeu una piràmide d'edats no només ens proporciona informacció sobre la situació de la població en el moment de la seva realització sinó també ens dóna pistes sobre com ha anat evolucionant al llarg de temps i també com ho farà en el futur.
Després l'analitzarem entre tots.

Font: Institut Nacional d'Estadística.

La població de Carcaixent: evolució

0 comentarios
La població de Carcaixent presenta l'evolució que poden apreciar en aquesta gráfica. Després la comentarem:


Font: Wikipedia; INE.

El clima de Carcaixent IV: la "pantanà de Tous

0 comentarios
Carrer inundat en 1982. Font: Levante-EMV

La "pantanà" de Tous ha estat el fenomen que millor ha reflectit els efectes de les pluges torrencials provocades per una "gota freda" o DANA. Quantitats de pluja que van oscil · lar entre els 300 i els 600 mm., concentrades sobretot en el massís del Caroig, unides a errors humans en la gestió de la presa de Tous, que va acabar desbordant-se, van causar la inundació més important del segle XX a la Ribera.
Aquesta inundació va provocar la mort de 9 persones, milers de damnificats i un enorme desastre econòmic -valorat en uns 300 milions d'euros-. Però també cal dir que les grans inundacions no son estranyes a la nostra comarca; així, Bodí arreplegà dades de la inundació de 1864, que arribà a una altura de 1,5 m. en la part més alta de Carcaixent. Com veien, les freqüents plujes torrencials i les conseqüents riuades són una característica del nostre clima

Fonts:
Mapa de les inundacions de 1982. Font: Levante-EMV

Altura màxima de la riuada en 1982. Font: Levante-EMV


El clima de Carcaixent III

0 comentarios

El clima sempre ha estat canviant. Actualment es parla molt del canvi climàtic per a referir-se al augment mitjà de la temperatura del planeta i a les seves possibles causes. Per uns es deu principalment a causes antròpiques, és a dir, provocades per l'activitat humana, per altres són cicles naturals del clima i, per altres, no s'està produint.
La següent gràfica mostra l'evolució de la temperatura mitjana del clima a Carcaixent entre 1936 i 2011.  Hem de tenir en compte que l'evolució del clima s'estudia durant períodes molt llargs; això és fonamental perquè les conclusions siguen vàlides. Anem a comentar-la entre tots i a traure conclusions.

Font: dades d'AEMET i gràfica d'Agustí Candel

El clima de Carcaixent II: la "gota freda"

0 comentarios
Una de les característiques típiques del clima mediterrani és la freqüència de les precipitacions torrencials. Normalment aquestes es produeixen en la tardor i, menys frequentment en la primavera. Així en poc de temps es poden arreplegar quantitats estimables de pluja.
Aquestes situacions solen tenir com a causa la situació de "gota freda"o DANA, encara que no sempre és aquest l'origen. El factor principal és una entrada forta d'aire procedent de l'est, de la Mediterrània (el vent anomenat Llevant), càlid i humit, si a això li sumem altres factors, com la presència de serres perpendiculars a la costa o l'existència d'aire fred sobre la nostra Comunitat, les precipitacions augmenten (Imatge 1).

Imatge 1. Mapa del temps en superfície corresponent al 1982.10.20. Font: VV.AA. (1983) "La riuada del Xúquer" Quaderns de Geografia, 32/33. Universitat de València, València.

Precisament la nostra comarca es troba prop de la zona de màxima precipitació de tota la Comunitat Valenciana, per tant no són infreqüents aquest tipus de fenòmens (Imatge 2.)

Imatge 2. Font: Rivera, A.: Las lluvias intensas en la Comunidad Valenciana: generalidades y causas.
[online] http:www.tiemposevero.es

El clima de Carcaixent I

0 comentarios

El clima de Carcaixent és mediterrani. Aquest és un  clima temperat que es caracteritza per uns hiverns suaus, i uns estius secs i calorosos. El nom ho rep del Mar Mediterrani, àrea on és típic aquest clima, però també és present en altres zones del planeta (Mapa 1). Es caracteritza per tenir una pluviositat escassa i concentrada en les estacions intermèdies (primavera i tardor), amb temperatures molt caloroses a l'estiu i relativament suaus a l'hivern, amb un període més o menys llarg de gelades en aquesta estació. La vegetació resultant és arbòria de tipus caducifoli o perennifoli amb els arbres no gaire alts i uns estrats herbacis i de matolls. Afecta principalment als països que envolten el mar mediterrani.
El clima mediterrani també és un clima amb pluges estacionals. No plou a l'estiu, el que genera un gran estrès hídric, sino a la tardor i a la primavera. D'altra banda, els mesos d'hivern pot arribar a gelar. Les precipitacions anuals són intermèdies entre les dels climes temperat i tropical i les del clima subtropical (oscil · len entre els 400 i 800 mm. generalment).


Mapa 1. Distribució clima mediterrani. Font imatge: Wikipèdia


El climograma de Carcaixent ofereix les característiques típiques del clima meditarrani: temperatures suaus tot l'any, precipitacions més abundants a la tardor i la primavera i sequera estival. Aquesta és la seua imatge:



El terme municipal de Carcaixent

0 comentarios
Mapa 1: Comarca de la Ribera Alta del Xúquer.

Mapa 2: Terme Municipal de Carcaixent


Francisco Fogués, en 1934, descriu de la següent manera el terme de Carcaixent:

Localització
La ciudad de Carcagente está situado en una hondonada de la Ribera alta del Júcar. Su situación astronómica és 39º y 12 m. de latitud N, 3º y 25 m. de longitud E del meridiano de Madrid. Nuestro término limita la norte con Alzira, Alberic, Benimuslem, al E con Simat y Barig, al S en Pobla Llarga y al O con Villanova de Castello. El perímetro de nuestra ciudad mide 8 km.
Relleu.
Nos hallamos a 21 m sobre el nivel del mar según índice tomado en la propia Casa Consistorial. Aunque son pocos los montes que tenemos en nuestro término, sin embargo, el más importante es el Realengo, que es una prolongación de los Montes de la Valldigna. El Realengo recibe tal nombre porque estaba bajo el dominio directo del rey, por lo que el pueblo no podía enajenarlo, pero en cambio podía utilizar sus servidumbres, tales como hacer leña, esparto, piedra y otras.
Este monte está formado por grandes masas de piedra calcárea y sus capas de tierra son una mezcla de cal, sílice y arcilla.
Otro monte hay, aunque de menos importancia, designado con el nombre de Serratella, que quiere decir pequeña sierra, y es una estribación del Realengo.
En las faldas del Realengo había una gran extensión de terreno acotado, que se llamaba "Bovalar" o "Rotomda" en el que se apacentaban los bueyes de la población, y que más tarde sirvió para apacentar el ganado que surtía de carne a la villa.
Hidrografia.
La corriente mas importante es la del Júcar, que tiene 69 afluentes de caudal perenne que abocan al mismo, los 77 barrancos que engrosan su cauce en épocas lluviosas y las 27 acequias por las que se desangra  para el eficaz riego de la Ribera. 
Otras corrientes hay de agua en nuestro término, tales como el  barranco de Barcheta, en el que hay emplazado un molino, y la Acequia que nos concedieron para el riego en el S. XVII.
Comunicacions.
Vése nuestra población  atravesada por el camino provincial, dicho de Alzira al puerto de la Ollería.
Este camino en tiempos de los romanos se llamó  ``Via Augusta´´ y nacía en Roma terminando en Cádiz; posteriormente se denominó Camino Real, cuyo nombre aún perdura. Hay otros caminos construidos  y conservados por el sindicato de la Policia Rural y las lineas férreas de Madrid y Dènia.
Y para comunicarse con el resto de la nación y el mundo, Correos, estación telegráfica, y una telefónica.



Francisco Fogués Juan: Historia de Carcagente. Ajuntament de Carcaixent, 2000. (edició facsímil; original de 1934-36)