El clima de Carcaixent II: la "gota freda"

0 comentarios
Una de les característiques típiques del clima mediterrani és la freqüència de les precipitacions torrencials. Normalment aquestes es produeixen en la tardor i, menys frequentment en la primavera. Així en poc de temps es poden arreplegar quantitats estimables de pluja.
Aquestes situacions solen tenir com a causa la situació de "gota freda"o DANA, encara que no sempre és aquest l'origen. El factor principal és una entrada forta d'aire procedent de l'est, de la Mediterrània (el vent anomenat Llevant), càlid i humit, si a això li sumem altres factors, com la presència de serres perpendiculars a la costa o l'existència d'aire fred sobre la nostra Comunitat, les precipitacions augmenten (Imatge 1).

Imatge 1. Mapa del temps en superfície corresponent al 1982.10.20. Font: VV.AA. (1983) "La riuada del Xúquer" Quaderns de Geografia, 32/33. Universitat de València, València.

Precisament la nostra comarca es troba prop de la zona de màxima precipitació de tota la Comunitat Valenciana, per tant no són infreqüents aquest tipus de fenòmens (Imatge 2.)

Imatge 2. Font: Rivera, A.: Las lluvias intensas en la Comunidad Valenciana: generalidades y causas.
[online] http:www.tiemposevero.es

El clima de Carcaixent I

0 comentarios

El clima de Carcaixent és mediterrani. Aquest és un  clima temperat que es caracteritza per uns hiverns suaus, i uns estius secs i calorosos. El nom ho rep del Mar Mediterrani, àrea on és típic aquest clima, però també és present en altres zones del planeta (Mapa 1). Es caracteritza per tenir una pluviositat escassa i concentrada en les estacions intermèdies (primavera i tardor), amb temperatures molt caloroses a l'estiu i relativament suaus a l'hivern, amb un període més o menys llarg de gelades en aquesta estació. La vegetació resultant és arbòria de tipus caducifoli o perennifoli amb els arbres no gaire alts i uns estrats herbacis i de matolls. Afecta principalment als països que envolten el mar mediterrani.
El clima mediterrani també és un clima amb pluges estacionals. No plou a l'estiu, el que genera un gran estrès hídric, sino a la tardor i a la primavera. D'altra banda, els mesos d'hivern pot arribar a gelar. Les precipitacions anuals són intermèdies entre les dels climes temperat i tropical i les del clima subtropical (oscil · len entre els 400 i 800 mm. generalment).


Mapa 1. Distribució clima mediterrani. Font imatge: Wikipèdia


El climograma de Carcaixent ofereix les característiques típiques del clima meditarrani: temperatures suaus tot l'any, precipitacions més abundants a la tardor i la primavera i sequera estival. Aquesta és la seua imatge:



El terme municipal de Carcaixent

0 comentarios
Mapa 1: Comarca de la Ribera Alta del Xúquer.

Mapa 2: Terme Municipal de Carcaixent


Francisco Fogués, en 1934, descriu de la següent manera el terme de Carcaixent:

Localització
La ciudad de Carcagente está situado en una hondonada de la Ribera alta del Júcar. Su situación astronómica és 39º y 12 m. de latitud N, 3º y 25 m. de longitud E del meridiano de Madrid. Nuestro término limita la norte con Alzira, Alberic, Benimuslem, al E con Simat y Barig, al S en Pobla Llarga y al O con Villanova de Castello. El perímetro de nuestra ciudad mide 8 km.
Relleu.
Nos hallamos a 21 m sobre el nivel del mar según índice tomado en la propia Casa Consistorial. Aunque son pocos los montes que tenemos en nuestro término, sin embargo, el más importante es el Realengo, que es una prolongación de los Montes de la Valldigna. El Realengo recibe tal nombre porque estaba bajo el dominio directo del rey, por lo que el pueblo no podía enajenarlo, pero en cambio podía utilizar sus servidumbres, tales como hacer leña, esparto, piedra y otras.
Este monte está formado por grandes masas de piedra calcárea y sus capas de tierra son una mezcla de cal, sílice y arcilla.
Otro monte hay, aunque de menos importancia, designado con el nombre de Serratella, que quiere decir pequeña sierra, y es una estribación del Realengo.
En las faldas del Realengo había una gran extensión de terreno acotado, que se llamaba "Bovalar" o "Rotomda" en el que se apacentaban los bueyes de la población, y que más tarde sirvió para apacentar el ganado que surtía de carne a la villa.
Hidrografia.
La corriente mas importante es la del Júcar, que tiene 69 afluentes de caudal perenne que abocan al mismo, los 77 barrancos que engrosan su cauce en épocas lluviosas y las 27 acequias por las que se desangra  para el eficaz riego de la Ribera. 
Otras corrientes hay de agua en nuestro término, tales como el  barranco de Barcheta, en el que hay emplazado un molino, y la Acequia que nos concedieron para el riego en el S. XVII.
Comunicacions.
Vése nuestra población  atravesada por el camino provincial, dicho de Alzira al puerto de la Ollería.
Este camino en tiempos de los romanos se llamó  ``Via Augusta´´ y nacía en Roma terminando en Cádiz; posteriormente se denominó Camino Real, cuyo nombre aún perdura. Hay otros caminos construidos  y conservados por el sindicato de la Policia Rural y las lineas férreas de Madrid y Dènia.
Y para comunicarse con el resto de la nación y el mundo, Correos, estación telegráfica, y una telefónica.



Francisco Fogués Juan: Historia de Carcagente. Ajuntament de Carcaixent, 2000. (edició facsímil; original de 1934-36)