Monuments de Carcaixent: el Palau de la "Marqueseta"

0 comentarios
Fou construït cap al 1780, i reformat l'any 1850. L'edifici consta de planta baixa, planta noble i cambra. Encara que és notable la composició arquitectònica de tota la construcció, l'element que més hi destaca és la decoració interior, ja que té una mostra molt important de rajoles ceràmiques del segle XVIII, i, d'una manera especial, una magnifica cuina decorada amb retaules ceràmics. A la planta noble, hi ha frescos decoratius en parets i sostres. Després d'haver sigut rehabilitat recentment, va ser inaugurat pel gener de 1993 com a dependències municipals.
És famós apart de per ser un monument del poble pels aconteciments allí passats per la filla de Vicent Talens , primer marqués de la Calçada, i Antònia Mezquita i Cebrián, Maria Antònia , nasqué a Carcaixent el 9 de gener de 1783.

El 13 de juny 1813 a  la guerra de la Independència la Vila era presa i ocupada pels francesos manats pel general francés Jean Isidore Harispe, que va manar el degollament de tota la població. És en aquest moment quant ocorregué el fet protagonitzat per la nostra heroïna, que ablaní el cor del general i, la degolla restà en saqueig. Tenia aleshores trenta anys.

Amb el llegat atorgat per  ella —valuat en més de 12.700 rals— es va finalitzar le decoració de la capella de la Mare de Déu d’Aigües Vives. També va fer donació a la nostra Patrona d’un mantell, que era dut als malalts i vint-i-quatre arracades de perles fines.



Font: http://antoniosabatermira.globered.com/categoria.asp?idcat=164

Font: Taller de Empleo Ribera del Xúquer

Monuments de Carcaixent: el conservatori Mestre Vert

0 comentarios
El conservatori professional "Mestre Vert".

Edifici d'autor desconegut, el seu mecenes va ser Martí Boscà, que planteja una construcció representativa, tant per l'estructura com pel destí com a hospital, dels ideals il·lustrats del segle XVIII; la preocupació social s'hi unix a l'ordre rigorós, absència de superflus ornaments i referèrencia al llenguatge clàssic. La part de l'edifici construïda en 1735, corresponent al quadrant recaient als carrers Joanot Martorell i Boscà, pareix correspondre a un projecte més ampli, amb un gran pati central d'orde toscà, articulat en tres altures manifestades en la gradació de buits de fatxada, l'únic èmfasi decoratiu se centra en la concisa portada de pedra recarcada amb balcó corregut. En una fase posterior, cap a 1770, s'hi va afegir el cos que va de la porta principal a l'altre cantó, amb distribució idèntica de les plantes i que acaben en un xicotet xamfrà, innovador per a la seua època , que exhibix un elegant mirador sobremuntat per fornícula classicista. 
A mitjan segle XIX es va construir el que  va ser l' ultima intervenció històrica, a més de l'actual escala, la capella en el pati en un cos clarament diferenciat perpendicular a la fatxada. 
Va funcionar com a hospital municipal fins a la seua rehabilitació per a nova ser del "Conservatori Professional Mestre Vert", segon el projecte de 1983 de l'arquitecte José Manuel Sanjuan, finalitzat per José Simó Cantos. Per a adequar-lo a ús docent, l'edifici antic ha patit remodelacions en l'interior, la més rellavant de les quals ha sigut la recuperació de la cambra, per la qual cosa s'ha construït un corredor interior al voltant del claustre, de forma que el pati ha guanyat així una galeria més seguint el disseny de les primitives. Ha sigut necessària la construcció d'un edifici nou per a albergar grans aules i instal·lacions. En la connexió d'ambdós s'ha optat per una solució moderna: un gran mur de vidre que servix d'espill a les antigues construccions sense ignorar-les. Recentment s'ha acabat la part nova i s'ha dotat el centre de noves aules, sala de professors, biblioteca,etc. S'ha culminat esta obra amb la instal·lació d'un ascensor justament en la uniò d'ambdód constraccions( l'antiga i la moderna).







Font: carcaixentantic.blogspot.com